Pràctica 8. Causalitat Circular

Plantejament o Enfocament Sistèmic → Aquest enfocament de la figura humana es diferencia dels altres perquè té en compte el context en què es mou l’individu, i els que l’envolten. (No es centra en traumes, ni en res que tingui a veure amb el enfocaments interns) Es centra en les Relacions entre les persones: dinàmiques relacionals, maneres de comunicar-se, manera com s’envien i es reben els missatges,...

Aquest enfocament es recolza en 2 teories que no es consideren psicològiques:

-La Cibernètica: Estudia els fluxos d’informació que rodegen un sistema, i la manera en què aquesta informació és utilitzada per el sistema com un valor que li permet controlar-se a si mateix. Es dona tant en sistemes animats com en inanimats. I està molt lligada a l’estudi de les màquines i als ordinadors referint-se a les transmissions d’informació i dels llenguatges formals que utilitzen.

-La Teoria General dels Sistemes
Un sistema fa referència al conjunt de relacions entre 2 o més elements. Aquesta teoria diu que tots els elements tenen relacions entre sí, i qualsevol canvi en un d’ells, afectarà a tota la resta d’elements. Per tant, en un sistema humà, qualsevol canvi que hi hagi en el comportament d’una persona afectarà a tota la resta de persones del “sistema”. Si el grup d’individus és més gran la complexitat de d’aquest també ho serà.
Els autors sistèmics diuen: “Les persones no tenen el problema, el problema és el tipus de relació que s’estableix entre les persones”.
Per exemple: Dins d’un sistema, algú pot donar algun símptoma de disfunció (depressió, anorèxia,...) però no significa que ella sigui el problema, sinó que aquesta disfunció és un indicador que ens informa de que aquell sistema no és saludable.
Per tant, seguint aquesta teoria, els autors sistèmics poden atendre a un nen tractant als pares o a un avi tractant els fills.

Avantatges d’aquest enfocament:
- Aquest enfocament, deixa de tractar com a “malalt” a aquella persona que pateix el problema.
- No cal que el pacient afectat, sigui tractat directament.
El pacient el consideren la persona afectada, però no l’arrel del problema, i es treballa sobre les relacions del sistema, no sobre les persones, ja que un canvi en la relació afectarà a la resta del sistema.

Aquests teòrics tenen molt en compte també la:
IATROGÈNIA: Són les conseqüències negatives de la intervenció terapèutica. (Ex: t’operen de l’apèndix, i la Iatrogènia és que et queda la cicatriu.)
Per tant, els professionals de la Psicologia, han de tenir molt clar que formen part del sistema. En ocasions la intervenció de la Psicologia ajuda a millorar les relacions, i en altres ocasiona problemes (iatrogènia), i n’hem de ser conscients i molt curosos en les intervencions, mesurar el grau d’influència que hi tenim i tenir indicadors per avaluar la intervenció que estem duent a terme. (Ex: Hi ha autors que no volen fer més de 10 sessions terapèutiques, perquè consideren que si no han aconseguit res fins a la 10a sessió és que no troben la manera d’ajudar-los).

CAUSALITAT LINEAL
El model físic defensa el concepte de Causalitat (A és la causa de B). I en Psicologia també s’utilitza el model de Causalitat Lineal. *Els sistèmics no hi creuen, perquè pensen que és impossible saber la causa real dels problemes, ja que en podrien ser moltes. I diuen: “no ens cal saber la causa per intervenir”.
També existeix en el model de Causalitat Circular: Tot influeix en tot, i tot acaba essent Causa i Conseqüència.
*Però la Psicologia (en general) ha donar la raó en què s’ha d’anar a l’arrel dels problemes, trobar la causa originària.

L’ENFOCAMENT SISTÈMIC, fou proposat per Gregory Bateson i Milton Erickson. I Bateson va dividir-lo en 2 tipus de Relacions:
- Relació Simètrica: Els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant “en escalada o desescalada”. Aquesta pot ser de tipus Constructiu/Destructiu.
- Relació Complementària: Els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents). També pot ser Constructiu/Destructiu.

PRÀCTICA: CAUSALITAT CIRCULAR
Aquesta pràctica l’he dut a terme amb l’Èric, la Laia i l’Héctor, i consisteix en elaborar 4 exemples diferents de seqüències de Causalitat Circular, pensant-ne una per a cada modalitat diferent, i d’aquesta manera poder reflexar amb exemples les diferències que es troben en les diferents modalitats.

SIMÈTRICA CONSTRUCTIVA
Un jugador comença a jugar millor ----- El rendiment de l’equip millora ----- Guanyen molts títols i diners ------ Atrauen a jugadors de fora ----- Jugadors nous fan més competitiu l’equip ----------- Un jugador comença a jugar millor..........

SIMÈTRICA DESTRUCTIVA
Als venedors els hi rebaixen el sou ---------- Els venedors comencen a desmotivar-se i treballar pitjor ------- Les ventes baixen --------- L’empresa redueix costos -------- Als venedors els hi rebaixen el sou.................

COMPLEMENTÀRIA CONSTRUCTIVA
El director d’una escola dona millors condicions laborals als professors ------ Els professors fan millors les classe perquè estan més motivats ------ Els alumnes treuen millors notes ------ L’escola atrau a més alumnes --------- El govern dona més ajudes a l’escola ----------- El director d’una escola dona millors condicions laborals als professors..............

COMPLEMENTÀRIA DESTRUCTIVA
A l’alcaide d’una presó li rebaixen el sou des del govern per mala gestió del centre penitenciari ------- L’alcaide dona males condicions als funcionaris de presó -------- Els funcionaris de presó tracten malament als presoners -------- Els presoners es revolten ---------- Les famílies es queixen del tractament que reben els presoners ------- A l’alcaide li rebaixen el sou des del govern..........


REFLEXIÓ PERSONAL:
Crec que la teoria que sosté l’Enfocament Sistèmic és molt vàlida, ja que moltes vegades, (en els fets quotidians es pot veure) molts dels problemes que ens trobem venen donats per els tipus de relacions i comportaments que hi ha entre nosaltres. Penso que és cert que la majoria dels corrents Psicològics han intentat tractar al les persones a les quals els afecta un problema, partint i intentant buscar l’arrel del problema en el propi pacient, i potser a vegades és més útil fixar-se amb les relacions que té aquesta persona amb les del seu entorn, ja que potser és més útil treballar sobre les relacions i els comportaments d’aquestes que sobre la causa en sí.
Penso que el concepte de la Causalitat Circular és difícil d’entendre en un primer moment, ja que el fet de que tot influeix en tot, i que tot acaba essent causa i conseqüència és difícil de creure (en un primer moment). Però amb aquesta pràctica crec que queda molt ben reflectit que hi ha conductes i sistemes que si son circulars, i que un element afecta al següent, positivament o negativament (= constructiu/destructiu).