La Psicologia Humanista, considera que qui sap realment el “problema” que té, és la pròpia persona afectada. I per a referir-se a ella, l’anomena client.
En la Psicoanàlisis, que va sorgir al s.XIX, és totalment el contrari. Aquesta és una fusió de teories que intenten explicar la conducta humana, i qui esbrina el “problema” o trastorn, és l’especialista, i als afectats se’ls anomena pacients.
Els Mecanismes de Defensa, és la 5a teoria a la que arriba Freud, però abans, en descobreix 4 més.
Freud, el fundador de la Psicoanàlisis, va atendre molt poques persones al llarg de la seva vida, i l’experiència d’aquestes va formar les seves teories.
Va començar descobrint els Fenòmens Histèrics, i amb aquest fet, comença a pensar que existeix una part de cadascú a la que no tenim accés (l’Inconscient) i al qual s’hi accedia amb la Hipnosis.
D’aquí va sorgir la Primera teoria de Freud:
- Conscient
- Preconscient (Franja que a vegades permetia que algunes coses de l’inconscient afloressin al conscient. Franja amb la que ell treballava.)
- Inconscient (Part més extensa que la conscient)
Però segons Popper (Falsacionisme), el Psicoanàlisis no és una ciència perquè no es pot falsejar ni demostrar. No té una explicació científica.
Exemple:
L’Explicació Psicoanalítica de les causes de l’Autisme, han aconseguit ser falsejables perquè s’han trobat bases biològiques que ho han explicat.
Però les teories de Freud no, per tant, poden resultar útils per a algú, però no han estat demostrades científicament.
TRAUMES:
Si els traumes es troben en l’Inconscient, la Psicoanàlisis intenta traslladar-los cap al conscient, el qual provocarà una emoció important i farà que els símptomes desapareguin.
Freud, creu que un camí que permet extreure material de l’inconscient i traslladar-lo conscientment, que són els Somnis.
Els Somnis permeten donar pistes per explicar què passa a l’Inconscient.
Plantejament Posterior:
2a Teoria: La Líbido.
La Líbido, és una energia vital, i aquesta es manifesta a través de l’energia sexual.
Freud, modifica la 2a Teoria, convertint-la en la 3a Teoria, ja que aquella és inviable i no es formalitza.
3a Teoria: Allò, Jo, Superjò.
- Allò: Entitat innata, que conté el principi del plaer per satisfer les nostres necessitats de manera immediata. Els 2 primers anys de vida estan regits per aquesta entitat, i conté els desitjos, necessitats, les Pulsions,... El funcionament d’aquesta és automàtic.
- Jo: Aquesta apareix cap als 2 anys, que mostra la realitat, i que no li permet satisfer les necessitats de manera immediat. Opera a partir del principi de realitat, i s’estableix una dinàmica entre la recerca de plaer i les limitacions que li imposa la realitat.
- Superjò: Apareix als 3 anys, i determina allò que és correcta i el que no ho és (la consciència). Té en compte els altres, i fa aparèixer sentiments com la culpa, remordiments,... Si es desenvolupa correctament, es pot arribar a ser una persona sociable, per què tindrà en compte els altres.
La dinàmica interna entre aquestes és la que determina la Personalitat de les persones.
4a Teoria: Fases de Desenvolupament Psicosexual
Freud, creu que els infants han d’anar passant per una sèrie de fases, perquè sinó els afecten i provoca una aturada en el seu desenvolupament (una Fixació).
- 1. Fase Oral: (0-2anys) Centra el plaer en la boca (rossegar, xuclar,...) Si hi ha fixació, pot afectar al comportament provocant desconfiança i pessimisme.
- 2. Fase Anal: (2-3anys) Es centra en els esfínters, i és l’època en què adquireix el control d’aquests. Si hi ha fixació, es pot acostumar a retenir-se.
- 3. Fase Fàl•lica: (3-6anys) Edat en què descobreixen les diferències entre home i dona. Fase on es dona el complex d’Edip i d’Elèctra. I aquesta etapa es supera amb la superació d’aquests complexes.
- 4. Fase de Latència: (6-12anys) No es dona cap fet. Etapa de plenitud.
- 5. Fase Genital: (a partir dels 12) Si no hi s’han donat fixacions anteriorment, aquesta permetrà que la persona pugui tenir una vida sexual plena.
A Freud, aquestes teories li van provocar un rebuig per part d’altres col•laboradors, perquè creien que no tot estava relacionat amb l’àmbit sexual.
5a Teoria: Mecanismes de Defensa
Els Mecanismes de Defensa, són dispositius interns que desenvolupa l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.
Per a protegir-nos, el nostre equilibri psíquic ha de quedar submergit.
Anna Freud, 1966 (filla de Freud) fa una llista:
1. Repressió: Manté els impulsos inacceptables de l’I.D fora de la consciència.
2. Negació: Negar-se a creure que un esdeveniment va tenir lloc o que una determinada condició existeix.
3. Projecció: Mecanisme a través del qual la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables, per tal d’ocultar-se’ls a si mateix. (ex. Prova de l’HTP: House, Tree, Person)
4. Racionalització: La persona redueix l’ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.
5. Intel•lectualització: Prendre distància envers el problema.
6. Formació reactiva: Forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.
7. Regressió: Tornar a fer una conducta passada. Ex: Tornar-se a fer pipí.
8. Desplaçament: Canviar l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.
9. Sublimació: Mecanisme de reciclatge emocional. Canalitzar les emocions.
Pràctica: Sublimant els 7 pecats capitals
La Pràctica, la vaig dur a terme amb la Sara i la Tamara, i aquesta consistia en trobar 2 situacions que definissin cadascun dels 7 pecats capitals. Una situació on no es donés cap mecanisme de defensa, i l’altra on es donés una situació on es pugui veure la sublimació, és a dir, el mecanisme de reciclatge emocional, canalitzant cada emoció a través de diferents accions i conductes.
Ira: - T’enfades amb el xicot i el fas fora de casa.
- T’enfades amb el xicot, i per no discutir te’n vas a córrer, canalitzant la ira a través de l’esport.
Luxúria: - M’atrau el germà del meu xicot, i no em retenc i no l’hi explico res al meu xicot.
- M’atrau el germà del meu xicot, i per a desfogar-me escric en un paper tot el que sento i no puc dir.
Gula: - Tinc molta gana, però en ves de menjar-me una pizza, em menjo una amanida.
- Menjo molt perquè tinc molta gana, i com que després em sento malament, canalitzo el meu sentiment de culpa vomitant.
Peresa: - Haig de fer feina, però com que no em concentro miro la tele.
- Faig la feina, però de tant en tant descanso una estona per estar més concentrada.
Supèrbia: -Acabes de fer l'examen pràctic de cotxe i vas amb dos amics més. Només aproves tu i et fas el xulo davant de tots, els hi refregues per la cara l'aprovat i comences a cridar i a saltar d’alegria.
- Fas l'examen de cotxe, aproves, però no mostres tanta alegria per respecte als altres, et reserves les ganes de saltar i cridar un cop arribis a casa.
Avarícia: Et toca la loteria:
- gastar-te aquests diners per cuidar els teus fills i a al teva família, perquè no els falti de res.
- malgastar-te’ls tots comprant roba, maquillatge i altres capricis propis
Tristesa:Un amic teu ha tingut un accident, tot i que no està greu, estàs molt trist.
- tot i que estàs trist el vas a veure i portar-li uns bombons que li agraden molt perquè així estigui content.
- quedar-te a casa plorant sense fer res, perquè estàs trist.
Culpabilitat: Anant amb cotxe un gos creua el carrer de manera que no es a temps a parar i l’atropella. Et sents culpable per haver-lo atropellat i a més veient la tristesa del seu amo, una dona gran que vivia sola.
- demanar a la dona i anar-hi algun dia a fer-li companyia perquè no es senti sola.
- un cop atropellat el gos, marxar i anar a casa plorant.
Reflexió personal
Aquesta pràctica utilitzant els pecats capitals, m’ha fet adonar del fàcil que ens pot arribar a ser utilitzar la sublimació en algun moment de la nostra vida. Crec, que tot i saber que no és correcte, és inevitable fer-ho en algun moment ja que en realitat és un mecanisme de defensa que utilitza el nostre cervell en vers a situacions determinades.
Al veure la resta de mecanismes de defensa, crec que tots hem reconegut algunes situacions personals en les que els hem utilitzat, però penso que el problema ve quan se’n fa un abús d’aquests, i s’utilitzen sovint, llavors crec que aquests poden afectar a la nostra conducta i canviar la nostra manera d’actuar, relacionar-nos, i de veure la vida, moltes vegades de manera errònia.
En la Psicoanàlisis, que va sorgir al s.XIX, és totalment el contrari. Aquesta és una fusió de teories que intenten explicar la conducta humana, i qui esbrina el “problema” o trastorn, és l’especialista, i als afectats se’ls anomena pacients.
Els Mecanismes de Defensa, és la 5a teoria a la que arriba Freud, però abans, en descobreix 4 més.
Freud, el fundador de la Psicoanàlisis, va atendre molt poques persones al llarg de la seva vida, i l’experiència d’aquestes va formar les seves teories.
Va començar descobrint els Fenòmens Histèrics, i amb aquest fet, comença a pensar que existeix una part de cadascú a la que no tenim accés (l’Inconscient) i al qual s’hi accedia amb la Hipnosis.
D’aquí va sorgir la Primera teoria de Freud:
- Conscient
- Preconscient (Franja que a vegades permetia que algunes coses de l’inconscient afloressin al conscient. Franja amb la que ell treballava.)
- Inconscient (Part més extensa que la conscient)
Però segons Popper (Falsacionisme), el Psicoanàlisis no és una ciència perquè no es pot falsejar ni demostrar. No té una explicació científica.
Exemple:
L’Explicació Psicoanalítica de les causes de l’Autisme, han aconseguit ser falsejables perquè s’han trobat bases biològiques que ho han explicat.
Però les teories de Freud no, per tant, poden resultar útils per a algú, però no han estat demostrades científicament.
TRAUMES:
Si els traumes es troben en l’Inconscient, la Psicoanàlisis intenta traslladar-los cap al conscient, el qual provocarà una emoció important i farà que els símptomes desapareguin.
Freud, creu que un camí que permet extreure material de l’inconscient i traslladar-lo conscientment, que són els Somnis.
Els Somnis permeten donar pistes per explicar què passa a l’Inconscient.
Plantejament Posterior:
2a Teoria: La Líbido.
La Líbido, és una energia vital, i aquesta es manifesta a través de l’energia sexual.
Freud, modifica la 2a Teoria, convertint-la en la 3a Teoria, ja que aquella és inviable i no es formalitza.
3a Teoria: Allò, Jo, Superjò.
- Allò: Entitat innata, que conté el principi del plaer per satisfer les nostres necessitats de manera immediata. Els 2 primers anys de vida estan regits per aquesta entitat, i conté els desitjos, necessitats, les Pulsions,... El funcionament d’aquesta és automàtic.
- Jo: Aquesta apareix cap als 2 anys, que mostra la realitat, i que no li permet satisfer les necessitats de manera immediat. Opera a partir del principi de realitat, i s’estableix una dinàmica entre la recerca de plaer i les limitacions que li imposa la realitat.
- Superjò: Apareix als 3 anys, i determina allò que és correcta i el que no ho és (la consciència). Té en compte els altres, i fa aparèixer sentiments com la culpa, remordiments,... Si es desenvolupa correctament, es pot arribar a ser una persona sociable, per què tindrà en compte els altres.
La dinàmica interna entre aquestes és la que determina la Personalitat de les persones.
4a Teoria: Fases de Desenvolupament Psicosexual
Freud, creu que els infants han d’anar passant per una sèrie de fases, perquè sinó els afecten i provoca una aturada en el seu desenvolupament (una Fixació).
- 1. Fase Oral: (0-2anys) Centra el plaer en la boca (rossegar, xuclar,...) Si hi ha fixació, pot afectar al comportament provocant desconfiança i pessimisme.
- 2. Fase Anal: (2-3anys) Es centra en els esfínters, i és l’època en què adquireix el control d’aquests. Si hi ha fixació, es pot acostumar a retenir-se.
- 3. Fase Fàl•lica: (3-6anys) Edat en què descobreixen les diferències entre home i dona. Fase on es dona el complex d’Edip i d’Elèctra. I aquesta etapa es supera amb la superació d’aquests complexes.
- 4. Fase de Latència: (6-12anys) No es dona cap fet. Etapa de plenitud.
- 5. Fase Genital: (a partir dels 12) Si no hi s’han donat fixacions anteriorment, aquesta permetrà que la persona pugui tenir una vida sexual plena.
A Freud, aquestes teories li van provocar un rebuig per part d’altres col•laboradors, perquè creien que no tot estava relacionat amb l’àmbit sexual.
5a Teoria: Mecanismes de Defensa
Els Mecanismes de Defensa, són dispositius interns que desenvolupa l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.
Per a protegir-nos, el nostre equilibri psíquic ha de quedar submergit.
Anna Freud, 1966 (filla de Freud) fa una llista:
1. Repressió: Manté els impulsos inacceptables de l’I.D fora de la consciència.
2. Negació: Negar-se a creure que un esdeveniment va tenir lloc o que una determinada condició existeix.
3. Projecció: Mecanisme a través del qual la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables, per tal d’ocultar-se’ls a si mateix. (ex. Prova de l’HTP: House, Tree, Person)
4. Racionalització: La persona redueix l’ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.
5. Intel•lectualització: Prendre distància envers el problema.
6. Formació reactiva: Forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.
7. Regressió: Tornar a fer una conducta passada. Ex: Tornar-se a fer pipí.
8. Desplaçament: Canviar l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.
9. Sublimació: Mecanisme de reciclatge emocional. Canalitzar les emocions.
Pràctica: Sublimant els 7 pecats capitals
La Pràctica, la vaig dur a terme amb la Sara i la Tamara, i aquesta consistia en trobar 2 situacions que definissin cadascun dels 7 pecats capitals. Una situació on no es donés cap mecanisme de defensa, i l’altra on es donés una situació on es pugui veure la sublimació, és a dir, el mecanisme de reciclatge emocional, canalitzant cada emoció a través de diferents accions i conductes.
Ira: - T’enfades amb el xicot i el fas fora de casa.
- T’enfades amb el xicot, i per no discutir te’n vas a córrer, canalitzant la ira a través de l’esport.
Luxúria: - M’atrau el germà del meu xicot, i no em retenc i no l’hi explico res al meu xicot.
- M’atrau el germà del meu xicot, i per a desfogar-me escric en un paper tot el que sento i no puc dir.
Gula: - Tinc molta gana, però en ves de menjar-me una pizza, em menjo una amanida.
- Menjo molt perquè tinc molta gana, i com que després em sento malament, canalitzo el meu sentiment de culpa vomitant.
Peresa: - Haig de fer feina, però com que no em concentro miro la tele.
- Faig la feina, però de tant en tant descanso una estona per estar més concentrada.
Supèrbia: -Acabes de fer l'examen pràctic de cotxe i vas amb dos amics més. Només aproves tu i et fas el xulo davant de tots, els hi refregues per la cara l'aprovat i comences a cridar i a saltar d’alegria.
- Fas l'examen de cotxe, aproves, però no mostres tanta alegria per respecte als altres, et reserves les ganes de saltar i cridar un cop arribis a casa.
Avarícia: Et toca la loteria:
- gastar-te aquests diners per cuidar els teus fills i a al teva família, perquè no els falti de res.
- malgastar-te’ls tots comprant roba, maquillatge i altres capricis propis
Tristesa:Un amic teu ha tingut un accident, tot i que no està greu, estàs molt trist.
- tot i que estàs trist el vas a veure i portar-li uns bombons que li agraden molt perquè així estigui content.
- quedar-te a casa plorant sense fer res, perquè estàs trist.
Culpabilitat: Anant amb cotxe un gos creua el carrer de manera que no es a temps a parar i l’atropella. Et sents culpable per haver-lo atropellat i a més veient la tristesa del seu amo, una dona gran que vivia sola.
- demanar a la dona i anar-hi algun dia a fer-li companyia perquè no es senti sola.
- un cop atropellat el gos, marxar i anar a casa plorant.
Reflexió personal
Aquesta pràctica utilitzant els pecats capitals, m’ha fet adonar del fàcil que ens pot arribar a ser utilitzar la sublimació en algun moment de la nostra vida. Crec, que tot i saber que no és correcte, és inevitable fer-ho en algun moment ja que en realitat és un mecanisme de defensa que utilitza el nostre cervell en vers a situacions determinades.
Al veure la resta de mecanismes de defensa, crec que tots hem reconegut algunes situacions personals en les que els hem utilitzat, però penso que el problema ve quan se’n fa un abús d’aquests, i s’utilitzen sovint, llavors crec que aquests poden afectar a la nostra conducta i canviar la nostra manera d’actuar, relacionar-nos, i de veure la vida, moltes vegades de manera errònia.
I perquè no hauria de ser correcte això de sublimar, Mireia?
ResponderEliminarBona pràctica també!