Pràctica 3. Distorsions Cognitives.

Les distorsions cognitives, són formes de pensar interpretatives; uns esquemes cognitius que “s’equivoquen” a l’interpretar els fets reals, i que sovint generen múltiples conseqüències negatives.
Però per a arribar a aquesta definició i saber on incidir per a tractar-les, abans s’han tingut que estudiar múltiples teories diferents.

Les primeres teories sobre la ment i la conducta varen ser:
- L’Estructuralisme (Wundt)
- Funcionalisme (James)
- Conductisme (Pavlov)
- Condicionament Operant (Skinner)

A mida que anaven apareixent noves teories, aquestes eren més complexes i més detallades. El Conductisme es basava en la interacció de l’Estímul – Resposta (E-R); Skinner en l’Estímul – Resposta – Conseqüència (E-R-C), que es basava en la modificació de la conducta.
Però, com a última teoria va aparèixer el Cognitivisme, la qual afegeix un altre element a aquest esquema i al que se li dona molta importància, que és l’Organisme. L’esquema és ( E – O – R – C) .
Aquesta teoria, es basa en què les persones són organismes amb la capacitat de prendre decisions, i diferencia entre dos tipus de resposta:
- Reacció: És una resposta sense rumiar.
- Proacció: Davant d’un estímul la persona tria una resposta (ho pensa, ho valora, ...)

Per tant, amb aquests diferents esquemes s’intenten explicar i tractar diferents trastorns i distorsions mentals. Per exemple: les fòbies, la indefensió apresa, ...
En el cas de les Depressions, el model Cognitivista, sempre té en compte el tipus de pensament de l’Organisme, i per a resoldre-ho es centren en incidir en un canvi de pensament. Si es canvia la manera de pensar, s’actuarà diferent.

Finalment, Beck i Ellis, varen definir una sèrie de pensament anomenats PENSAMENTS DISTORSIONATS, que provocaven determinades emocions. I per a resoldre’ls es centren en incidir en els pensaments de l’individu per a canvia les seves emocions.

12 PENSAMENTS DISTORSIONATS

1. Generalització excessiva.
2. Abstracció selectiva.
3. Polarització o pensament de tot o res.
4. Desqualificació d’allò positiu.
5. Lectura del pensament.
6. Endevinar el futur.
7. Magnificació i minimització.
8. Raonament Emocional.
9. Etiquetar erròniament.
10. Autoinculpació.
11. Personalització.
12. Imperatiu categòric.

PRÀCTICA

Per a entendre millor aquests tipus de Pensaments Distorsionats, a l’aula ens varem posar en grups de 3 persones ( Mireia, Tània i Eric) i conjuntament, varem intentar buscar dos exemples de cada Pensament Distorsionat, que els definissin i ens ajudessin a comprendre’ls millor.

1. Generalització excessiva.
- Una persona truca per telèfon a la nit, i la mare ja considera que cada nit aquesta persona truca a algú.
- A una noia li van agrada 2 nois de nacionalitat sud-americana, i ja es considera que li agraden els homes llatins.

2. Abstracció Selectiva.
- Una persona no és puntual quan es queda en grup, per tant ja no em cau bé i no vull que vingui al meu grup.
- Un dia es va a un restaurant i es demana un plat que no t’ha agradat, per tant a aquest restaurant no ho fan gaire bé.

3. Polarització o pensament de tot o res.
- “ Mai no fas res a casa” (quan en realitat potser només ha estat un dia concret)
- Una persona que no ha pogut quedar amb la parella en un moment puntual, i diu “mai vos estar amb mi”.

4. Desqualificació d’allò positiu.
- “ He aprovat el carnet de cotxe, perquè l’examinador era molt bo”.
- En el cas del futbol “ Hem guanyat per què l’altre equip era molt dolent”

5. Lectura del pensament.
- Una persona li envia un correu a una amiga, i aquesta interpreta que està enfadada però que no li vol dir.
- El professor (quan ja és hora de marxar de l’aula) diu que no és obligatori quedar-se, però et quedes per què et penses que explicarà alguna cosa important.

6. Endevinar el futur.
- El professor posa un exercici, el qual té “trampa” i tu predius els resultats segons la manera com s’expressa.
- “Avui guanyarà el Barça al Madrid per què...”


7. Magnificació i minimització.
- Una persona que està molt enamorada, i pensa que la seva parella no té defectes.
- Quan una parella acaba una relació, i diu “ no sé com podia estar amb ell..”

8. Raonament emocional.
- Estudiar una tarda i pensar que no t’ha servit de res.
- Estar molt segur de tu mateix davant d’un examen perquè et penses que ja t’ho saps tot.

9. Etiquetar erròniament.
- A les persones que cursen estudis de “lletres”, donar per suposat que no se’ls donen bé els números.
- Una persona que sempre està fent “tonteries”, considerar-lo un infantil o immadur.

10. Autoinculpació.
- Una persona que fa una exposició oral i considera que no ho ha fet prou bé, i per tant creu que el grup ha tret mala nota per culpa seva.
- Una amiga està trista, i et penses que és culpa teva per què potser li has fet alguna cosa.

11. Personalització.
- Un treballador que pensi que si ell no treballés en aquella secció, l’empresa no funcionaria tan bé.
- En un grup de treball, una persona que cregui que la bona nota que han tret es gràcies a ella.

12. Imperatiu categòric.
- “Haig d’ajudar a aquella persona per què sinó no ho farà bé, però no és la meva obligació”.
- Una persona que ha d’acabar un treball ella sola (quan és en grup), per què sinó no es podrà entregar a temps.

REFLEXIÓ PERSONAL

Aquesta pràctica, m’ha sorprès per la quantitat de pensament distorsionats que existeixen i per la facilitat amb la que els sentim a dir.
Tots aquests pensaments els té tothom en algun moment concret, però és cert que la persona que té aquests pensaments de manera excessiva han d’afectar a la seva vida de manera negativa provocant determinades emocions i malestar, ja que quasi sempre aquests pensaments s’allunyen de la realitat.
També n’hi ha alguns que no són necessàriament negatius en un principi, però crec que si es tenen massa sovint i a més no són del tot reals, aquests poden afectar igualment de manera negativa en la nostra vida. Com per exemple la personalització o la magnificació.