Pràctica 2. Desensibilització Sistemàtica.

Al llarg de la història de la psicologia han sorgit diferents corrents que han anat evolucionant i descobrint més informació pel que fa a la ment i la conducta. Als inicis es troba l’Estructuralisme (de Wundt) que es basa en intentar determinar les peces que formen la ment, però va descobrir que en la ment hi ha imatges, sensacions, sons, gustos, flaires, ... per tant van arribar a la conclusió que la ment té a veure amb les percepcions que ens arriben dels sentits.
Tot seguit aparegué la Psicoanàlisis (de Freud), que analitzava els pensaments a través dels somnis.
I seguidament el Conductisme, que es va centrar en estudiar les conductes i les respostes fisiològiques davant de determinats estímuls, aplicant l’esquema (E – R).
La conclusió final, és que el cos i la ment no són dues coses separades sinó que estan molt relacionades, i una influeix a l’altra. Per exemple:
- Els elements mentals provoquen conductes, efectes fisiològics al cos.
- Els pensaments que un té afecten a la postura del cos, la postura facial.
- A les mateixes condicions físiques un estat optimista millora el Sistema Immunològic, mentre que un estat de depressió el disminueix.

Es varen seguir fent experiments dins el Conductisme, i seguint l’esquema de (E – R) varen acabar diferenciant entre:
- Ei – Ri : Estímul incondicionat / Resposta incondicionada.
- Ec – Rc: Estímul condicionat / Resposta condicionada.
A partir d’aquests estudis de Pavlov, la resta de psicòlegs van decidir que la Psicologia, es definia com: La ciència que estudia el comportament observable (Watson).
Tots aquests estudis varen servir per intentar explicar i curar les fòbies.
Experiment: Watson, va fer un experiment amb un nen el qual cada cop que agafava un ninot blanc sentia un soroll estrident, ocasionant al cap de molt de temps que el nen tingués fòbia als peluixos blancs.
Aquest estudi, va servir a Watson per a saber d’on provenen les fòbies i altres aprenentatges. I Mary Cover Jones, va arribar a la conclusió de que si es pot generar una fòbia, també s’ha de poder eliminar aquesta. I per a demostrar-ho va experimentar amb un nen el qual tenia fòbia als conills i mitjançant la desensibilització sistemàtica va aconseguir que se l’hi eliminés, aplicant aproximacions successives.

DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA: És un mètode introduït a la Psicologia per Joseph Wolpe, que consisteix en l’aproximació successiva del subjecte cap a les situacions que li produeixen unes emocions i sensacions determinades (normalment negatives i desagradables, com és el cas de les fòbies). Utilitzant aquest apropament gradual (de menor intensitat a més) es pot aconseguir finalment eliminar aquestes respostes negatives davant de determinats estímuls.

PRÀCTICA:

El tutor ens va exposar 2 casos sobre unes fòbies determinades, i en grups de 3 persones varem haver de dissenyar 10 passos per aconseguir eliminar aquesta fòbia.
Nosaltres varem escollir el 2n cas: Es tracta d’una nena que li pica una abella. I a partir d’aquell moment quan veu una abella al pati es nega a baixar a l’hora d’esbarjo. Ho intenten solucionar els pares, els professors i les amigues. Però com més se li força pitjor és la seva reacció.

Passos:

1. Fer un dibuix d’una abella, copiar un dibuix agradable d’una abella, ...
2. Mirar un vídeo en què s’expliquin coses bones de les abelles.
3. Fer-la jugar amb joguines d’abelles, acompanyada de les seves amigues.
4. Donar-li mel sola o amb coses que li agradin, i explicar-li que la fan les abelles.
5. Amb un brunzidor que reprodueixi el so de les abelles, fem que la nena el vagi activant. Cada vegada que l’activi se la recompensa amb elogis, carícies, ...
6. Observar una abella (que no estigui viva) i explicar-li les parts.
7. A la nena se li explica la diferencia que hi ha entre abelles mascles i abelles femelles, fen que comprengui que les abelles mascle no piquen i que per tant no té que tenir por. Desprès fem que entri en una aula on hi hagi una abella mascle volant.
8. A través d'un vidre fem que observi amigues seves o familiars com estan en una habitació amb unes quantes abelles. I que s'adoni de que no hi ha cap problema.
9. Deixem que la nena entri a l'habitació que havia estat observant
10. Per últim deixem a la nena sola a l'habitació amb les abelles.


REFLEXIÓ PERSONAL:
Aquesta pràctica, crec que és molt útil, ja que n’existeixen moltes de fòbies i a més es donen en molts casos, i penso que la millor manera de perdre la por a qualsevol cosa és acostant-hi a poc a poc i seguint uns passos amb els que la persona afectada es senti segur i de mica en mica agafi més confiança i seguretat.
Però crec, que hi ha fòbies molt més “extremes” que penso que ha de ser molt més difícil eliminar-les, i suposo que s’hauria de fer d’alguna manera diferent o seguint un altre mètode.

Pràctica 3. Distorsions Cognitives.

Les distorsions cognitives, són formes de pensar interpretatives; uns esquemes cognitius que “s’equivoquen” a l’interpretar els fets reals, i que sovint generen múltiples conseqüències negatives.
Però per a arribar a aquesta definició i saber on incidir per a tractar-les, abans s’han tingut que estudiar múltiples teories diferents.

Les primeres teories sobre la ment i la conducta varen ser:
- L’Estructuralisme (Wundt)
- Funcionalisme (James)
- Conductisme (Pavlov)
- Condicionament Operant (Skinner)

A mida que anaven apareixent noves teories, aquestes eren més complexes i més detallades. El Conductisme es basava en la interacció de l’Estímul – Resposta (E-R); Skinner en l’Estímul – Resposta – Conseqüència (E-R-C), que es basava en la modificació de la conducta.
Però, com a última teoria va aparèixer el Cognitivisme, la qual afegeix un altre element a aquest esquema i al que se li dona molta importància, que és l’Organisme. L’esquema és ( E – O – R – C) .
Aquesta teoria, es basa en què les persones són organismes amb la capacitat de prendre decisions, i diferencia entre dos tipus de resposta:
- Reacció: És una resposta sense rumiar.
- Proacció: Davant d’un estímul la persona tria una resposta (ho pensa, ho valora, ...)

Per tant, amb aquests diferents esquemes s’intenten explicar i tractar diferents trastorns i distorsions mentals. Per exemple: les fòbies, la indefensió apresa, ...
En el cas de les Depressions, el model Cognitivista, sempre té en compte el tipus de pensament de l’Organisme, i per a resoldre-ho es centren en incidir en un canvi de pensament. Si es canvia la manera de pensar, s’actuarà diferent.

Finalment, Beck i Ellis, varen definir una sèrie de pensament anomenats PENSAMENTS DISTORSIONATS, que provocaven determinades emocions. I per a resoldre’ls es centren en incidir en els pensaments de l’individu per a canvia les seves emocions.

12 PENSAMENTS DISTORSIONATS

1. Generalització excessiva.
2. Abstracció selectiva.
3. Polarització o pensament de tot o res.
4. Desqualificació d’allò positiu.
5. Lectura del pensament.
6. Endevinar el futur.
7. Magnificació i minimització.
8. Raonament Emocional.
9. Etiquetar erròniament.
10. Autoinculpació.
11. Personalització.
12. Imperatiu categòric.

PRÀCTICA

Per a entendre millor aquests tipus de Pensaments Distorsionats, a l’aula ens varem posar en grups de 3 persones ( Mireia, Tània i Eric) i conjuntament, varem intentar buscar dos exemples de cada Pensament Distorsionat, que els definissin i ens ajudessin a comprendre’ls millor.

1. Generalització excessiva.
- Una persona truca per telèfon a la nit, i la mare ja considera que cada nit aquesta persona truca a algú.
- A una noia li van agrada 2 nois de nacionalitat sud-americana, i ja es considera que li agraden els homes llatins.

2. Abstracció Selectiva.
- Una persona no és puntual quan es queda en grup, per tant ja no em cau bé i no vull que vingui al meu grup.
- Un dia es va a un restaurant i es demana un plat que no t’ha agradat, per tant a aquest restaurant no ho fan gaire bé.

3. Polarització o pensament de tot o res.
- “ Mai no fas res a casa” (quan en realitat potser només ha estat un dia concret)
- Una persona que no ha pogut quedar amb la parella en un moment puntual, i diu “mai vos estar amb mi”.

4. Desqualificació d’allò positiu.
- “ He aprovat el carnet de cotxe, perquè l’examinador era molt bo”.
- En el cas del futbol “ Hem guanyat per què l’altre equip era molt dolent”

5. Lectura del pensament.
- Una persona li envia un correu a una amiga, i aquesta interpreta que està enfadada però que no li vol dir.
- El professor (quan ja és hora de marxar de l’aula) diu que no és obligatori quedar-se, però et quedes per què et penses que explicarà alguna cosa important.

6. Endevinar el futur.
- El professor posa un exercici, el qual té “trampa” i tu predius els resultats segons la manera com s’expressa.
- “Avui guanyarà el Barça al Madrid per què...”


7. Magnificació i minimització.
- Una persona que està molt enamorada, i pensa que la seva parella no té defectes.
- Quan una parella acaba una relació, i diu “ no sé com podia estar amb ell..”

8. Raonament emocional.
- Estudiar una tarda i pensar que no t’ha servit de res.
- Estar molt segur de tu mateix davant d’un examen perquè et penses que ja t’ho saps tot.

9. Etiquetar erròniament.
- A les persones que cursen estudis de “lletres”, donar per suposat que no se’ls donen bé els números.
- Una persona que sempre està fent “tonteries”, considerar-lo un infantil o immadur.

10. Autoinculpació.
- Una persona que fa una exposició oral i considera que no ho ha fet prou bé, i per tant creu que el grup ha tret mala nota per culpa seva.
- Una amiga està trista, i et penses que és culpa teva per què potser li has fet alguna cosa.

11. Personalització.
- Un treballador que pensi que si ell no treballés en aquella secció, l’empresa no funcionaria tan bé.
- En un grup de treball, una persona que cregui que la bona nota que han tret es gràcies a ella.

12. Imperatiu categòric.
- “Haig d’ajudar a aquella persona per què sinó no ho farà bé, però no és la meva obligació”.
- Una persona que ha d’acabar un treball ella sola (quan és en grup), per què sinó no es podrà entregar a temps.

REFLEXIÓ PERSONAL

Aquesta pràctica, m’ha sorprès per la quantitat de pensament distorsionats que existeixen i per la facilitat amb la que els sentim a dir.
Tots aquests pensaments els té tothom en algun moment concret, però és cert que la persona que té aquests pensaments de manera excessiva han d’afectar a la seva vida de manera negativa provocant determinades emocions i malestar, ja que quasi sempre aquests pensaments s’allunyen de la realitat.
També n’hi ha alguns que no són necessàriament negatius en un principi, però crec que si es tenen massa sovint i a més no són del tot reals, aquests poden afectar igualment de manera negativa en la nostra vida. Com per exemple la personalització o la magnificació.