Pràctica7. Actituds Rogerianes

Les Actituds i pensaments de Carl Rogers, es situen cap a la 2a meitat del s.XX, que és quan es comença a qüestionar el Conductisme, ja que aquest corrent no creu en l’essència de la persona. A partir d’aquest qüestionament apareix la 3a psicologia, la Psicologia Humanista, que considera que la persona posseeix elements positius, i en aquesta es situen les aportacions de Rogers, juntament amb les de Maslow.
Adam Maslow i C.Rogers, parlen d’aquests tipus de tendències, i diuen: “ Si les persones es troben en el context adequat sabem el que hem de fer (no ens ho han de dir)”.
Aquesta idea, revoluciona la Psicologia, i per tan, el màxim expert en orientar no serà el psicòleg, sinó la pròpia persona (el pacient).
També cal dir, que els Humanistes no tracten amb pacients, sinó amb clients, perquè són els clients els que guien la teràpia i tenen una actitud activa. La funció del psicòleg, és crear les condicions idònies perquè la persona pugui créixer, superar les dificultats, ...
Maslow i Rogers diuen “En un ambient favorable la persona donarà el millor de si mateix”.
Hi ha persones que estan per sobre de la mitjana en Humanitat, que han pogut aprofitar el seu potencial, i van voler estudiar-les, i aquestes tenien característiques determinades:
- Persones amb sentit de l’humor
- Amb sentit de la justícia
- Optimistes
- ...

Les 3 condicions de Carl Rogers
Carl Rogers, és considerat el fundador de l’Enfocament Centrat en la Persona, i després de molts anys d’investigació i de practiques en psicoteràpia, va exposar que existeixen 3 condicions, de les quals diu que són necessàries i suficients, per a facilitar el creixement i desenvolupament de l’humà. Aquestes 3 actituds són:
1.Empatia
Aquesta actitud, és la primera condició essencial per establir una relació interpersonal. Consisteix en poder sentir el món intern de l’altra persona, el seu món privat, com si fos propi. Segons Rogers, l’Empatia no s’utilitza com a eina per avaluar, ja que qualsevol tipus d’avaluació és un impediment per la creació del clima adequat per el desenvolupament de les persones. També ressalta que no n’hi ha prou en ser capaç d’entendre la realitat des del món de l’altra persona, sinó que també és molt necessari que es pugui comunicar el que s’ha entès de manera verbal o no verbal, el qual ens farà sentir escoltats i entesos.
L’Empatia és una habilitat que es pot desenvolupar, i aprendre a captar els significats més profunds que l’altre persona expressa, i això comportarà que aquesta es senti valorada, acceptada i estimada com a persona en qui es pot confiar.

2. Acceptació incondicional
L’Acceptació positiva incondicional consisteix en acceptar a la persona com a valuosa, digna de respecta, i diferent dels demés. Es tracta d’una preocupació càlida i humana per l’altra persona. Aquesta acceptació dels elements positius i negatius de la persona, no és l’acceptació dels elements i aspectes en sí, sinó l’acceptació de la persona per el fet de “ser persona”: digne i coma valor intrínsec a la condició d’humà.

3. La Congruència
La Congruència és per a Rogers, la més important de les tres actituds facilitadores. Aquesta significa que el facilitador és capaç de presentar-se tal i com és, el qual implica un coneixement i acceptació dels seus sentiments, actituds, idees i valors, i que sigui capaç d’establir relacions interpersonals d’igual a igual amb altres persones. Una persona congruent serà aquella que és transparent, que no intenta ocultar el que és i sent realment, i que no té consciència de sí mateixa només, sinó que té consciència de la realitat en la que vivim i de l’entorn social amb el que interactua.
Aquesta actitud, s’orienta cap a la propia lluita per el creixement i la integració personal.

“Pensant en els altres” (tv3, 60 minuts)
Aquest documental, es va emetre al programa “60 minuts” de TV3, i és rodat en una escola infantil pública de la ciutat de Kanazawa. El documental és rodat durant un any, i vol mostrar la manera particular que té un professor de fer aprendre als nens i nenes d’aquesta escola, ja que ho fa basant-se en els valors i sentiments, utilitzant com a recurs l’habilitat de l’empatia. Una manera ben diferent d’ensenyar, d’aprendre i d’entendre el món des de ben petits. També cal dir que aquest documental ha estat premiat en nombroses ocasions per la tendresa i la manera de fomentar l’aprenentatge.
La història que explica el documental, es centra en l’activitat del mestre dels nens i nenes, que es diu Toshiro Kanamori, el qual es nota que exerceix la professió per vocació i demostra que la seva vida gira en torn a la dels infants. La seva activitat i manera de fer ressalta, per a ser diferent de la dels altres mestres, utilitzant d’altres mètodes per a fer més amè l’aprenentatge, i a ajudar a créixer com a persones humanes als nens i nenes de l’aula. Al llarg del documental, que és molt emotiu per les diferents vivències, experiències i situacions viscudes per els infants, podem veure que aquesta tècnica és molt eficaç i el canvi progressiu en els nens en l’empatització entre ells. Això m’ha fet reflexionar, en què en les escoles, generalment s’ocupen de l’aprenentatge oblidant-se o pensant que no es pot compaginar amb l’aprenentatge de valors humans i l’aprenentatge de l’empatia, i crec que és molt necessari per al creixement personal dels infants, i a més penso que queda molt ben demostrat en aquest documental.
Trobo que és molt emotiu, la manera com el professor intenta preparar als seus alumnes per al futur tant professionalment com personalment. Els intenta inculcar l’esforç per a poder ser feliços en un futur, i per a ser feliç és necessari “pensar en els altres”.
Hi ha diversos moments on els nens i nenes demostren el seu creixement personal i la seva empatia, com en el cas en què un alumne és castigat sense dur a terme una pràctica i els companys decideixen solidaritzar-se amb ell i no fer l’activitat. En aquest cas el propi mestre, queda sorprès de la capacitat d’empatia que han adquirit els seus alumnes.
Però, personalment em va impactar molt l’activitat de les cartes. Una de les tècniques que utilitza Toshiro Kanamori, per a inculcar-los l’empatia és la de les “cartes de la llibreta”. Aquesta consisteix en què cada dia els alumnes han d’escriure una carta, i cada dia se’n llegeixen unes quantes. El que vol aconseguir el mestre amb això, és que els nens i nenes aprenguin a expressar els seus sentiments sense pors ni remordiments. I és amb aquesta activitat (personalment crec que un dels moments més emotius) quan una nena expressa els seus sentiments envers la mort del seu pare. I el que ocasiona l’expressió dels sentiments d’aquesta nena, és que els altres alumnes comencen a expressar també els seus sentiments envers a les morts dels seus familiars. És molt emotiu veure, com un nens tant petits expressen els sentiments més profunds i s’intenten ajudar i entendre’s els uns als altres.
Crec, que aquest documental a part de ser molt emotiu, és un documental que et fa reflexionar molt sobre la manera d’educar tan als fills com a les escoles, i ens fa veure que és possible aprendre l’habilitat de l’empatia. És impactant veure com els nens aconsegueixen ser empatics i solidàris entre ells, valors que personalment crec que fan falta entre les persones, i que és important que siguin inculcats des de ben petits. Penso que, realment acceptar i sentir-se acceptats per als altres, els pot ajudar molt més a aconseguir la felicitat en un futur.
Aquests valors dels que tracta el documental estan molt relacionats amb les 3 condicions que esmenta C.Rogers, ja que el mestre Toshiro Kanamori basa l’aprenentatge en l’acceptació incondicional, la comprensió empàtica i la congruència.

Pràctica 5. "Freud, la pasión secreta"

Aquesta pràctica de Fonaments de Psicologia, va consistir en el visionat de la pel•lícula “Freud, la pasión secreta”, dirigida per John Huston l’any 1962, i que és una aproximació dels primers anys de la vida professional de Sigmund Freud.

RESUM DE LA PEL•LÍCULA
La història, se situa al 1885, a l’hospital general de la ciutat de Viena, on Freud (que té uns 30 anys d’edat) ingressa a una pacient en l’hospital psiquiàtric de Meynert, amb el diagnòstic d’Histèria. Freud, es sent estancat professionalment, i decideix traslladar-se a París, per a treballar i seguir els passos del conegut Charcot. I la història, gira al voltant de la col•laboració entre Freud i Charcot, que utilitzen la Regressió Hipnòtica com a tècnica diagnostica, però no com a terapèutica, ja que en aquella època la Hipnosis era una tècnica totalment contrària al corrent científic que imperava.
Al 1886, Freud torna a Viena, i obra una consulta privada, i a més comença a estendre en les acadèmies i facultats les seves tesis sobre la importància de l’Inconscient en la Salut mental, totalment contrari al que pensava Meynert, ja que era el gran defensor de la base orgànica dels trastorns mentals. Però el Dr. Breuer, es va sentir atret per les explicacions de Freud, i és el que li presenta el cas de la Cecily Koertner, una jove afectada per una greu crisis nerviosa desencadenada a partir de la mort del seu pare. Breuer li confessa a Freud que ha estat utilitzant la hipnosis com a tractament farmacològic de l’insomni que pateix la noia, i que d’aquesta manera, es va adonar que la noia pronunciava frases que tenien algun sentit, i fent-li preguntes concretes Breuer va descobrir la causa del seu insomni: Cecily no podia dormir a causa d’un somni recurrent del cadàver del seu pare.
I és a través de la Hipnosis la manera com Freud i Breuer descobreixen la vertadera causa de l’insomni i les crisis nervioses de la Cecily: El seu pare realment morí en un prostíbul de Viena, i la policia va traslladar la Cecily (que era una nena) fins a aquell lloc per què identifiqués el cadàver, i aquest fet és el que li provocà el profund trauma psicològic.
Paral•lelament, també es tracta un altre de les grans teories de Freud, que és el Complex d’Electra. Cecily (que li ha faltat la figura paterna), pateix aquest complex amb el Dr. Breuer, ja que aquest actua amb ella de manera paternalista i la Cecily confon els sentiments i es sent atreta per ell.

Pràctica i Reflexió
La pràctica consisteix en fer una reflexió d’algun dels temes que ens hagin impactat o sorprès més de la pel•lícula.
El complex d’Edip/d’Electra:
Aquest complex, és una de les Teories més famoses de Freud. S’utilitza Edip referent als nens i Electra referent a les nenes. Aquest complex, Freud el va exposar d’una manera que no es pot prendre al peu de la lletra, ja que no és del tot correcte. Generalment, és conegut com a l’enamorament de la nena cap al pare, i l’enamorament del nen cap a la mare. (Aquesta situació es reflexa molt bé en la pel•lícula amb els personatges de la Cecily i el Dr. Breuer.) Però, en realitat és una situació molt comuna en els infants de 3 a 4 anys, i que consisteix en una fixació afectiva del nen cap a la figura materna. Fins a aquesta edat, l’infant ha estat el centre de l’atenció de la mare, i és en aquesta etapa on s’adona que hi ha una tercera persona que també reclama l’atenció de la mare, que és el pare. El nen es sent “amenaçat” per què té la sensació que l’ha de compartir i de que la mare és seva. En alguns casos pot mostrar gelosia i fins i tot rebuig del pare. Però, a mida que el nen va creixent i madurant, entendrà que el pare també se l’estima i que no és una “competició”. En el cas de les nenes és el mateix, però al revés, tot i que no es dona tan freqüentment .
He escollit reflexionar sobre el Complex d’Electra i d’Edip, perquè crec que és un dels temes que es veuen més ben reflexats en la pel•lícula “Freud, la pasión secreta”, i perquè té la particularitat de que la Cecily el pateix quan ja no és una nena, suposo perquè va perdre la figura paterna, i la va retrobar en el Dr. Breuer.
El visionat d’aquesta pel•lícula m’ha agradat perquè ha estat una manera molt gràfica de veure els diferents temes i teories estudiades de Freud, i conèixer i entendre la seva vida personal i professional una mica més.

Pràctica 9. Diagrama Sistèmic

Enfocament Sistèmic: Aquest enfocament de la figura humana es diferencia dels altres perquè té en compte el context en què es mou l’individu, i els que l’envolten. (No es centra en traumes, ni en res que tingui a veure amb el enfocaments interns) Es centra en les Relacions entre les persones: dinàmiques relacionals, maneres de comunicar-se, manera com s’envien i es reben els missatges,...
El Diagrama sistèmic és la representació gràfica de les relacions entre les persones d’un mateix grup. La teoria que defensa l’Enfocament Sistèmic. Aquesta tècnica s’utilitza per a representar gràficament i de manera fàcil, les relacions, problemes, vincles de parella, d’amistat, ... i poder veure a simple vista la informació més rellevant.

La família per definició és un grup, que no necessàriament ha de tenir la mateixa estructura i actualment existeixen nombroses estructures de família. Abans hi havia autors que consideraven que si no hi ha la figura de Pare, Mare i Fill, la família és Desestructurada. Però actualment, es confia en la idea de que no existeixen Famílies Desestructurades, sinó que hi ha famílies amb estructura Estàndard i No Estàndard.
Un altre aspecte a tenir en compte, és el Benestar. El malestar o el benestar d’una família depèn del tipus de relacions que s’estableixen en aquest grup no del tipus de l’estructura.

Teràpia Familiar Estructural, de Salvador Minuchin
Minuchin, tenia molt clar el concepte de Jerarquia. Creia que dins d’una família és necessària l’existència d’una JERARQUIA, per què en realitat no hi ha equitat en les responsabilitats dels membres. (Els pares en tenen més, i els fills menys).
La Jerarquia, també està molt relacionada amb el concepte de Poder (possibilitat de prendre decisions), que va molt lligat amb la Responsabilitat.
Poder/Autoritat: El poder te’l donen. Però que tinguis poder, no vol dir necessàriament que tinguis autoritat.
Minuchin deia, que si algun d’aquests conceptes es “trastoca”, pot provocar l’aparició de problemes en l’estructura familiar. Si en l’estructura familiar s’ha capgirat la Jerarquia adequada, Minuchin ajuda als pares a recuperar l’Autoritat perduda, amb la Teràpia Familiar Estructurada. Dins d’aquesta teràpia, s’utilitza el concepte de Frontera, i la “invasió de Fronteres”, i en descriu 3 tipus diferents:
- Fronteres Rígides ____________ (La comunicació és rígida, i tot depèn d’un sol membre, que és l’únic que té l’autoritat)
- Fronteres Flexibles --------------- (Es considera que és l’ideal de frontera)
- Fronteres Laxes ................................ (Es dona quan hi ha una transgressió de les fronteres, i prenen les decisions els que no les han de prendre)
Tant en les Fronteres Rígides com en les Fronteres Laxes, no funcionen bé, ja que no permeten que hi hagi comunicació entre els membres.
En aquests tipus de Teràpies, Minuchin no atenia necessàriament a tota la família a la vegada, sinó que es podia fer per separat. La intenció d’aquestes, era que el clima fos propici a sentir-se a gust, a ser escoltat i a poder comunicar-se amb total llibertat.
Exemple: Un canvi en els horaris de feina del pare de la família, pot suposar un gran canvi en el funcionament de l’estructura familiar, ja que el pare no és a casa a les nits, de dies ha de dormir, etc...
Minuchim va desenvolupar uns Gràfics que permetien no solament plasmar l’estructura de la família, sinó també la manera com funciona i els tipus de relacions i comunicació entre els membres. S’anomena Diagrama Sistèmic.

Pràctica: Genograma i Diagrama Sistèmic
Aquesta pràctica la vaig dur a terme amb la Sara, i consistia en què a través de l’explicació prèvia, fóssim capaces d’elaborar un Genograma i un Diagrama Sistèmic, amb els signes i símbols adequats per a cadascun, explicant la situació i l’estructura familiar de dos tipus de famílies (inventades per nosaltres).

GENOGRAMA

Aquesta representació gràfica és més senzilla. Ens mostra un home de 46 anys i una dona de 45 que s'han separat, els quals tenen una filla de 20 anys. La mare té una relació amb un home de 30 anys i està ambarassada. El pare té una relació amb una dona de 50 anys, amb la que ha tingut una noia de 15 anys i un noi de 13, el qual té una relació d'amistat amb la filla de 20. El pare i la dona de 50 anys, han patit un avortament.

DIAGRAMA

Aquest diagrama ens mostra una família i unes relacions més complexes. Un home de 47 anys casat amb una dona de 41. L'home és viudu i té 3 fills d'aquesta relació, un de 22, un de 16 i un de 10 anys. La dons de 41 anys, és separada d'un home de 45, i té dues filles, una de 21 i una de 15. En el diagrama es poden veure plasmades les relacions que hi ha entre el fills d'aquestes dues persones, i els conflictes positius i negatius.

REFLEXIÓ PERSONAL
Crec que avui en dia es donen molts problemes en les famílies, i penso que és cert que la majoria d’aquests són ocasionats pel tipus de comunicació i la manera de comunicar-se que hi ha entre els membres d’aquestes, i no del fet que siguin estructurades o desestructurades, ja que actualment hi ha molts tipus d’estructures familiars molt diverses, i no es basen tant sols en Pare, mare i fill. Crec que una família constituïda per un pare, una mare i un fill, pot tenir els mateixos “problemes” que una altra de ben diferent, i segurament vindran donats per la comunicació, la jerarquia o l’autoritat. Les Teràpies Familiars Estructurals, crec que són un bon recurs per a les famílies que volen millorar la comunicació entre ells i resoldre els conflictes.
Finalment, penso que a l’hora de realitzar aquests tipus de teràpies o fins i tot per a qualsevol altres cas, és necessari conèixer la situació de la persona afectada, i poder plasmar-ho gràficament. El Genograma i Diagrama, són tècniques que permeten fer-ho i que no són molt complicades d’elaborar. El Genograma és més senzill i el Diagrama més complex, però crec que poden ser molt útils per a plasmar les estructures familiars, les relacions entre els membres i els conflictes que hi existeixen.

Pràctica 8. Causalitat Circular

Plantejament o Enfocament Sistèmic → Aquest enfocament de la figura humana es diferencia dels altres perquè té en compte el context en què es mou l’individu, i els que l’envolten. (No es centra en traumes, ni en res que tingui a veure amb el enfocaments interns) Es centra en les Relacions entre les persones: dinàmiques relacionals, maneres de comunicar-se, manera com s’envien i es reben els missatges,...

Aquest enfocament es recolza en 2 teories que no es consideren psicològiques:

-La Cibernètica: Estudia els fluxos d’informació que rodegen un sistema, i la manera en què aquesta informació és utilitzada per el sistema com un valor que li permet controlar-se a si mateix. Es dona tant en sistemes animats com en inanimats. I està molt lligada a l’estudi de les màquines i als ordinadors referint-se a les transmissions d’informació i dels llenguatges formals que utilitzen.

-La Teoria General dels Sistemes
Un sistema fa referència al conjunt de relacions entre 2 o més elements. Aquesta teoria diu que tots els elements tenen relacions entre sí, i qualsevol canvi en un d’ells, afectarà a tota la resta d’elements. Per tant, en un sistema humà, qualsevol canvi que hi hagi en el comportament d’una persona afectarà a tota la resta de persones del “sistema”. Si el grup d’individus és més gran la complexitat de d’aquest també ho serà.
Els autors sistèmics diuen: “Les persones no tenen el problema, el problema és el tipus de relació que s’estableix entre les persones”.
Per exemple: Dins d’un sistema, algú pot donar algun símptoma de disfunció (depressió, anorèxia,...) però no significa que ella sigui el problema, sinó que aquesta disfunció és un indicador que ens informa de que aquell sistema no és saludable.
Per tant, seguint aquesta teoria, els autors sistèmics poden atendre a un nen tractant als pares o a un avi tractant els fills.

Avantatges d’aquest enfocament:
- Aquest enfocament, deixa de tractar com a “malalt” a aquella persona que pateix el problema.
- No cal que el pacient afectat, sigui tractat directament.
El pacient el consideren la persona afectada, però no l’arrel del problema, i es treballa sobre les relacions del sistema, no sobre les persones, ja que un canvi en la relació afectarà a la resta del sistema.

Aquests teòrics tenen molt en compte també la:
IATROGÈNIA: Són les conseqüències negatives de la intervenció terapèutica. (Ex: t’operen de l’apèndix, i la Iatrogènia és que et queda la cicatriu.)
Per tant, els professionals de la Psicologia, han de tenir molt clar que formen part del sistema. En ocasions la intervenció de la Psicologia ajuda a millorar les relacions, i en altres ocasiona problemes (iatrogènia), i n’hem de ser conscients i molt curosos en les intervencions, mesurar el grau d’influència que hi tenim i tenir indicadors per avaluar la intervenció que estem duent a terme. (Ex: Hi ha autors que no volen fer més de 10 sessions terapèutiques, perquè consideren que si no han aconseguit res fins a la 10a sessió és que no troben la manera d’ajudar-los).

CAUSALITAT LINEAL
El model físic defensa el concepte de Causalitat (A és la causa de B). I en Psicologia també s’utilitza el model de Causalitat Lineal. *Els sistèmics no hi creuen, perquè pensen que és impossible saber la causa real dels problemes, ja que en podrien ser moltes. I diuen: “no ens cal saber la causa per intervenir”.
També existeix en el model de Causalitat Circular: Tot influeix en tot, i tot acaba essent Causa i Conseqüència.
*Però la Psicologia (en general) ha donar la raó en què s’ha d’anar a l’arrel dels problemes, trobar la causa originària.

L’ENFOCAMENT SISTÈMIC, fou proposat per Gregory Bateson i Milton Erickson. I Bateson va dividir-lo en 2 tipus de Relacions:
- Relació Simètrica: Els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant “en escalada o desescalada”. Aquesta pot ser de tipus Constructiu/Destructiu.
- Relació Complementària: Els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents). També pot ser Constructiu/Destructiu.

PRÀCTICA: CAUSALITAT CIRCULAR
Aquesta pràctica l’he dut a terme amb l’Èric, la Laia i l’Héctor, i consisteix en elaborar 4 exemples diferents de seqüències de Causalitat Circular, pensant-ne una per a cada modalitat diferent, i d’aquesta manera poder reflexar amb exemples les diferències que es troben en les diferents modalitats.

SIMÈTRICA CONSTRUCTIVA
Un jugador comença a jugar millor ----- El rendiment de l’equip millora ----- Guanyen molts títols i diners ------ Atrauen a jugadors de fora ----- Jugadors nous fan més competitiu l’equip ----------- Un jugador comença a jugar millor..........

SIMÈTRICA DESTRUCTIVA
Als venedors els hi rebaixen el sou ---------- Els venedors comencen a desmotivar-se i treballar pitjor ------- Les ventes baixen --------- L’empresa redueix costos -------- Als venedors els hi rebaixen el sou.................

COMPLEMENTÀRIA CONSTRUCTIVA
El director d’una escola dona millors condicions laborals als professors ------ Els professors fan millors les classe perquè estan més motivats ------ Els alumnes treuen millors notes ------ L’escola atrau a més alumnes --------- El govern dona més ajudes a l’escola ----------- El director d’una escola dona millors condicions laborals als professors..............

COMPLEMENTÀRIA DESTRUCTIVA
A l’alcaide d’una presó li rebaixen el sou des del govern per mala gestió del centre penitenciari ------- L’alcaide dona males condicions als funcionaris de presó -------- Els funcionaris de presó tracten malament als presoners -------- Els presoners es revolten ---------- Les famílies es queixen del tractament que reben els presoners ------- A l’alcaide li rebaixen el sou des del govern..........


REFLEXIÓ PERSONAL:
Crec que la teoria que sosté l’Enfocament Sistèmic és molt vàlida, ja que moltes vegades, (en els fets quotidians es pot veure) molts dels problemes que ens trobem venen donats per els tipus de relacions i comportaments que hi ha entre nosaltres. Penso que és cert que la majoria dels corrents Psicològics han intentat tractar al les persones a les quals els afecta un problema, partint i intentant buscar l’arrel del problema en el propi pacient, i potser a vegades és més útil fixar-se amb les relacions que té aquesta persona amb les del seu entorn, ja que potser és més útil treballar sobre les relacions i els comportaments d’aquestes que sobre la causa en sí.
Penso que el concepte de la Causalitat Circular és difícil d’entendre en un primer moment, ja que el fet de que tot influeix en tot, i que tot acaba essent causa i conseqüència és difícil de creure (en un primer moment). Però amb aquesta pràctica crec que queda molt ben reflectit que hi ha conductes i sistemes que si son circulars, i que un element afecta al següent, positivament o negativament (= constructiu/destructiu).

Pràctica 6. Necessitats Humanes

Cap a la 2a meitat del s.XX (anys 50) es comença a qüestionar el Conductisme, que compara l’humà amb les màquines i creu que el comportament humà prové dels estímuls, no creuen en l’essència de la persona.
I a partir d’aquest qüestionament, apareix la 3a psicologia, la Psicologia Humanista, que considera que la persona posseeix elements positius.
En les persones hi ha una tendència natural al creixement i a aprendre, i aquesta és una de les idees bàsiques de la Psicologia Humanista:
- Tendència al Creixement
- Tendència a l’Actualització
- Tendència a l’Autorealització

Adam Maslow i C.Rogers, parlen d’aquests tipus de tendències, i diuen: “ Si les persones es troben en el context adequat sabem el que hem de fer (no ens ho han de dir)”.
Aquesta idea, revoluciona la Psicologia, i per tan, el màxim expert en orientar no serà el psicòleg, sinó la pròpia persona (el pacient).
També cal dir, que els Humanistes no tracten amb pacients, sinó amb clients, perquè són els clients els que guien la teràpia i tenen una actitud activa. La funció del psicòleg, és crear les condicions idònies perquè la persona pugui créixer, superar les dificultats, ...
El Coaching, és la base en la Psicologia Humanista, i és diferencia de la Psicoteràpia:
- Psicoteràpia: Ajuda a superar mancances a les persones.

- Coaching: Totes les tècniques que pretenen facilitar a la persona a realitzar les seves necessitats. Pretén portar les persones a l’excel•lència, partint de les seves habilitats i punts forts. Sobresortir en allò en què un ja té un nivell elevat.

La majoria de Psicologies de la història, s’han basat en solucionar els problemes, mancances, ... i aquesta idea és la que marca la diferència.

Maslow i Rogers diuen “En un ambient favorable la persona donarà el millor de si mateix”.
Hi ha persones que estan per sobre de la mitjana en Humanitat, que han pogut aprofitar el seu potencial, i van voler estudiar-les, i aquestes tenien característiques determinades:
- Persones amb sentit de l’humor
- Amb sentit de la justícia
- Optimistes
- ...
Maslow, va avançar amb aquesta idea, i es basava en què les persones hem de satisfer un conjunt de necessitats, i ens orientem segons això.
- Necessitat: Tot allò que si no es satisfà, la persona es mor o emmalalteix (físicament, psicològicament, espiritualment). Tot allò que no compleixi aquesta condició serà falsa necessitat, serà un Desig.

I tot seguit, organitza les Necessitats (autèntiques) en La Piràmide de Maslow: “Teoria de la Motivació Humana”.


1. Necessitats Fisiològiques: Menjar, respirar, dormir, temperatura corporal, impuls sexual,... Però no ha de ser sempre les primeres a satisfer (ex. En l’anorèxia, es posa per davant altres necessitats que la de menjar).

2. Necessitats de Seguretat: Necessitat de sentir certa seguretat, de poder predir algunes coses. Necessitat de seguretat de la integritat física, de tenir feina demà, de la continuïtat de la relació de parella,... (ex. Per això els nens sempre volen el mateix conte o pel•lícula, perquè els hi dona seguretat).

3. Necessitats d’Amor i Pertinença: Necessitat de que ens estimin i de que algú en accepti tal com som. De ser acceptats i sentir que algú ens acull dins un col•lectiu. En aquestes és on entren la família, amics, parella,... però s’ha de diferenciar la necessitat de satisfer l’impuls sexual (1) que la necessitat de sentir intimitat sexual (3).

4. Necessitat d’Autoestima: Sentir respecte i reconeixement per part dels altres, necessitat de que et reconeguin el que fas. Aquí apareix la Competència: Ens sentim a gust si ens fem competents en alguna cosa. La persona que no ho aconsegueix, tindrà el sentiment que no ha pogut assolir algunes competències, i es sentirà fracassada.

5. Necessitat d’Autorealització: Aquest nivell, és l’últim i és on es té el sentiment d’una vida plena, sentiment propi de justícia, ja que es tenen cobertes totes les necessitats anteriors. Aquest és el nivell d’Excel•lència, on realitzem les pròpies potencialitats (vocació) i l’hi trobem sentit a la vida.
Moltes vegades, la depressió va relacionada en què no hi poguem trobar sentit a la vida, i això significa que no s’està plenament realitzat (ex. Persones molt riques i amb fama, poden considerar que no s’ho mereixen)

Totes aquestes necessitats, són Necessitats Psicològiques, i ens comportem de la manera que ens comportem per satisfer-les.
Maslow, recalca que una insatisfacció de les necessitats bàsiques és el Suïcidi.

La Pràctica va relacionada amb les Necessitats Humanes, que són comportaments orientats a la satisfacció de les Necessitats Autèntiques:
1. Comportaments Constructius: S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat.

2. Comportaments Destructius: S’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica, però algú en surt perjudicat.

3. Comportaments Fallits: No s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica.


Pràctica 6: Necessitats Humanes
Aquesta pràctica la vaig dur a terme amb la Sara i en Ramón, i consisteix en trobar 15 comportaments orientats a la satisfacció de diferents Necessitats. Per a entendre millor les necessitats que es troben en cada nivell de la Piràmide de Maslow, varem tenir que buscar 3 comportament per a cada nivell de la piràmide, escollint la necessitat que volguéssim corresponent a cada nivell.

Necessitats Fisiològiques
- C. Constructiu: Anar a dormir aviat, si l’endemà tenim que assistir a classe aviat.
- C. Destructiu: L’endemà tinc que anar aviat a classe, però no hi vaig per què surto i em quedo dormint fins tard.
- C. Fallit: Haver d’entregar un treball l’endemà, i l’haig de fer durant la nit i no dormo.

Necessitats de Seguretat
- C. Constructiu: Tenir feina fixa amb un sou, i saber que no t’acomiadaran.
- C. Destructiu: Vols aconseguir una feina estable fent que acomiadin a una altra persona.
- C. Fallit: Teniu una feina inestable que no t’assegura un sou fixa, ni una previsió.

Necessitats d’Amor i Pertinença
- C. Constructiu: Tenir intimitat sexual amb una persona en una relació afectiva.
- C. Destructiu: Tenir intimitat sexual amb una persona degut al xantatge emocional.
- C. Fallit: Comportament equivocat per buscar intimitat sexual, amb el que els altres interpreten que busques relacions sexuals.

Necessitats d’Autoestima
- C. Constructiu: Aprovar les assignatures per què has estudiat, i t’ho reconeixen.
- C. Destructiu: Aprovar les assignatures perquè has fet xantatge al professor.
- C. Fallit: No he aprovat per què no sóc competent amb cap assignatura.

Necessitats d’Autorealització
- C. Constructiu: Tinc la meva feina, i en el temps lliure em dedica a la meva vocació que és pintar.
- C. Destructiu: Deixo la feina, i m’allunyo de les persones, per dedicar-me a la meva vocació.
- C. Fallit: No pinto perquè no tinc temps i perquè treballo.


Reflexió Personal
Havent vist l’explicació de la Psicologia Humanista comparant-la amb totes les altres Psicologies de la història, crec que és cert que la majoria d’elles sempre s’han centrat en ocupar-se de solucionar els problemes, i potser no han tingut tant en compte les possibles habilitats i els potencials de les persones afectades, perquè aquestes puguin millorar i créixer personalment. I personalment, penso que per a una persona que té qualsevol “problema” és molt important que se n’adoni dels aspectes positius que posseeix i potenciar-los per així, poder solucionar-los amb els recursos que ja té.
Amb aquesta pràctica, es pot veure que les necessitats que tenim les persones es poden satisfer o no, però que també pot ser que es satisfacin d’una manera que no és la més convenient. Crec que al llarg de la vida, i en qualsevol situació tothom ha utilitzat algun d’aquest tipus de comportament per assolir algun objectiu concret.

Pràctica 4. Mecanismes de Defensa

La Psicologia Humanista, considera que qui sap realment el “problema” que té, és la pròpia persona afectada. I per a referir-se a ella, l’anomena client.
En la Psicoanàlisis, que va sorgir al s.XIX, és totalment el contrari. Aquesta és una fusió de teories que intenten explicar la conducta humana, i qui esbrina el “problema” o trastorn, és l’especialista, i als afectats se’ls anomena pacients.

Els Mecanismes de Defensa, és la 5a teoria a la que arriba Freud, però abans, en descobreix 4 més.

Freud, el fundador de la Psicoanàlisis, va atendre molt poques persones al llarg de la seva vida, i l’experiència d’aquestes va formar les seves teories.
Va començar descobrint els Fenòmens Histèrics, i amb aquest fet, comença a pensar que existeix una part de cadascú a la que no tenim accés (l’Inconscient) i al qual s’hi accedia amb la Hipnosis.
D’aquí va sorgir la Primera teoria de Freud:
- Conscient
- Preconscient (Franja que a vegades permetia que algunes coses de l’inconscient afloressin al conscient. Franja amb la que ell treballava.)
- Inconscient (Part més extensa que la conscient)

Però segons Popper (Falsacionisme), el Psicoanàlisis no és una ciència perquè no es pot falsejar ni demostrar. No té una explicació científica.
Exemple:
L’Explicació Psicoanalítica de les causes de l’Autisme, han aconseguit ser falsejables perquè s’han trobat bases biològiques que ho han explicat.
Però les teories de Freud no, per tant, poden resultar útils per a algú, però no han estat demostrades científicament.

TRAUMES:
Si els traumes es troben en l’Inconscient, la Psicoanàlisis intenta traslladar-los cap al conscient, el qual provocarà una emoció important i farà que els símptomes desapareguin.
Freud, creu que un camí que permet extreure material de l’inconscient i traslladar-lo conscientment, que són els Somnis.
Els Somnis permeten donar pistes per explicar què passa a l’Inconscient.

Plantejament Posterior:
2a Teoria: La Líbido.
La Líbido, és una energia vital, i aquesta es manifesta a través de l’energia sexual.

Freud, modifica la 2a Teoria, convertint-la en la 3a Teoria, ja que aquella és inviable i no es formalitza.

3a Teoria: Allò, Jo, Superjò.
- Allò: Entitat innata, que conté el principi del plaer per satisfer les nostres necessitats de manera immediata. Els 2 primers anys de vida estan regits per aquesta entitat, i conté els desitjos, necessitats, les Pulsions,... El funcionament d’aquesta és automàtic.
- Jo: Aquesta apareix cap als 2 anys, que mostra la realitat, i que no li permet satisfer les necessitats de manera immediat. Opera a partir del principi de realitat, i s’estableix una dinàmica entre la recerca de plaer i les limitacions que li imposa la realitat.
- Superjò: Apareix als 3 anys, i determina allò que és correcta i el que no ho és (la consciència). Té en compte els altres, i fa aparèixer sentiments com la culpa, remordiments,... Si es desenvolupa correctament, es pot arribar a ser una persona sociable, per què tindrà en compte els altres.

La dinàmica interna entre aquestes és la que determina la Personalitat de les persones.

4a Teoria: Fases de Desenvolupament Psicosexual
Freud, creu que els infants han d’anar passant per una sèrie de fases, perquè sinó els afecten i provoca una aturada en el seu desenvolupament (una Fixació).

- 1. Fase Oral: (0-2anys) Centra el plaer en la boca (rossegar, xuclar,...) Si hi ha fixació, pot afectar al comportament provocant desconfiança i pessimisme.
- 2. Fase Anal: (2-3anys) Es centra en els esfínters, i és l’època en què adquireix el control d’aquests. Si hi ha fixació, es pot acostumar a retenir-se.
- 3. Fase Fàl•lica: (3-6anys) Edat en què descobreixen les diferències entre home i dona. Fase on es dona el complex d’Edip i d’Elèctra. I aquesta etapa es supera amb la superació d’aquests complexes.
- 4. Fase de Latència: (6-12anys) No es dona cap fet. Etapa de plenitud.
- 5. Fase Genital: (a partir dels 12) Si no hi s’han donat fixacions anteriorment, aquesta permetrà que la persona pugui tenir una vida sexual plena.

A Freud, aquestes teories li van provocar un rebuig per part d’altres col•laboradors, perquè creien que no tot estava relacionat amb l’àmbit sexual.

5a Teoria: Mecanismes de Defensa
Els Mecanismes de Defensa, són dispositius interns que desenvolupa l’EGO per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psíquic.
Per a protegir-nos, el nostre equilibri psíquic ha de quedar submergit.
Anna Freud, 1966 (filla de Freud) fa una llista:
1. Repressió: Manté els impulsos inacceptables de l’I.D fora de la consciència.
2. Negació: Negar-se a creure que un esdeveniment va tenir lloc o que una determinada condició existeix.
3. Projecció: Mecanisme a través del qual la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables, per tal d’ocultar-se’ls a si mateix. (ex. Prova de l’HTP: House, Tree, Person)
4. Racionalització: La persona redueix l’ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.
5. Intel•lectualització: Prendre distància envers el problema.
6. Formació reactiva: Forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.
7. Regressió: Tornar a fer una conducta passada. Ex: Tornar-se a fer pipí.
8. Desplaçament: Canviar l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.
9. Sublimació: Mecanisme de reciclatge emocional. Canalitzar les emocions.


Pràctica: Sublimant els 7 pecats capitals
La Pràctica, la vaig dur a terme amb la Sara i la Tamara, i aquesta consistia en trobar 2 situacions que definissin cadascun dels 7 pecats capitals. Una situació on no es donés cap mecanisme de defensa, i l’altra on es donés una situació on es pugui veure la sublimació, és a dir, el mecanisme de reciclatge emocional, canalitzant cada emoció a través de diferents accions i conductes.

Ira: - T’enfades amb el xicot i el fas fora de casa.
- T’enfades amb el xicot, i per no discutir te’n vas a córrer, canalitzant la ira a través de l’esport.

Luxúria: - M’atrau el germà del meu xicot, i no em retenc i no l’hi explico res al meu xicot.
- M’atrau el germà del meu xicot, i per a desfogar-me escric en un paper tot el que sento i no puc dir.

Gula: - Tinc molta gana, però en ves de menjar-me una pizza, em menjo una amanida.
- Menjo molt perquè tinc molta gana, i com que després em sento malament, canalitzo el meu sentiment de culpa vomitant.

Peresa: - Haig de fer feina, però com que no em concentro miro la tele.
- Faig la feina, però de tant en tant descanso una estona per estar més concentrada.

Supèrbia: -Acabes de fer l'examen pràctic de cotxe i vas amb dos amics més. Només aproves tu i et fas el xulo davant de tots, els hi refregues per la cara l'aprovat i comences a cridar i a saltar d’alegria.
- Fas l'examen de cotxe, aproves, però no mostres tanta alegria per respecte als altres, et reserves les ganes de saltar i cridar un cop arribis a casa.


Avarícia: Et toca la loteria:
- gastar-te aquests diners per cuidar els teus fills i a al teva família, perquè no els falti de res.
- malgastar-te’ls tots comprant roba, maquillatge i altres capricis propis

Tristesa:Un amic teu ha tingut un accident, tot i que no està greu, estàs molt trist.
- tot i que estàs trist el vas a veure i portar-li uns bombons que li agraden molt perquè així estigui content.
- quedar-te a casa plorant sense fer res, perquè estàs trist.

Culpabilitat: Anant amb cotxe un gos creua el carrer de manera que no es a temps a parar i l’atropella. Et sents culpable per haver-lo atropellat i a més veient la tristesa del seu amo, una dona gran que vivia sola.
- demanar a la dona i anar-hi algun dia a fer-li companyia perquè no es senti sola.
- un cop atropellat el gos, marxar i anar a casa plorant.


Reflexió personal
Aquesta pràctica utilitzant els pecats capitals, m’ha fet adonar del fàcil que ens pot arribar a ser utilitzar la sublimació en algun moment de la nostra vida. Crec, que tot i saber que no és correcte, és inevitable fer-ho en algun moment ja que en realitat és un mecanisme de defensa que utilitza el nostre cervell en vers a situacions determinades.
Al veure la resta de mecanismes de defensa, crec que tots hem reconegut algunes situacions personals en les que els hem utilitzat, però penso que el problema ve quan se’n fa un abús d’aquests, i s’utilitzen sovint, llavors crec que aquests poden afectar a la nostra conducta i canviar la nostra manera d’actuar, relacionar-nos, i de veure la vida, moltes vegades de manera errònia.

Pràctica 2. Desensibilització Sistemàtica.

Al llarg de la història de la psicologia han sorgit diferents corrents que han anat evolucionant i descobrint més informació pel que fa a la ment i la conducta. Als inicis es troba l’Estructuralisme (de Wundt) que es basa en intentar determinar les peces que formen la ment, però va descobrir que en la ment hi ha imatges, sensacions, sons, gustos, flaires, ... per tant van arribar a la conclusió que la ment té a veure amb les percepcions que ens arriben dels sentits.
Tot seguit aparegué la Psicoanàlisis (de Freud), que analitzava els pensaments a través dels somnis.
I seguidament el Conductisme, que es va centrar en estudiar les conductes i les respostes fisiològiques davant de determinats estímuls, aplicant l’esquema (E – R).
La conclusió final, és que el cos i la ment no són dues coses separades sinó que estan molt relacionades, i una influeix a l’altra. Per exemple:
- Els elements mentals provoquen conductes, efectes fisiològics al cos.
- Els pensaments que un té afecten a la postura del cos, la postura facial.
- A les mateixes condicions físiques un estat optimista millora el Sistema Immunològic, mentre que un estat de depressió el disminueix.

Es varen seguir fent experiments dins el Conductisme, i seguint l’esquema de (E – R) varen acabar diferenciant entre:
- Ei – Ri : Estímul incondicionat / Resposta incondicionada.
- Ec – Rc: Estímul condicionat / Resposta condicionada.
A partir d’aquests estudis de Pavlov, la resta de psicòlegs van decidir que la Psicologia, es definia com: La ciència que estudia el comportament observable (Watson).
Tots aquests estudis varen servir per intentar explicar i curar les fòbies.
Experiment: Watson, va fer un experiment amb un nen el qual cada cop que agafava un ninot blanc sentia un soroll estrident, ocasionant al cap de molt de temps que el nen tingués fòbia als peluixos blancs.
Aquest estudi, va servir a Watson per a saber d’on provenen les fòbies i altres aprenentatges. I Mary Cover Jones, va arribar a la conclusió de que si es pot generar una fòbia, també s’ha de poder eliminar aquesta. I per a demostrar-ho va experimentar amb un nen el qual tenia fòbia als conills i mitjançant la desensibilització sistemàtica va aconseguir que se l’hi eliminés, aplicant aproximacions successives.

DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA: És un mètode introduït a la Psicologia per Joseph Wolpe, que consisteix en l’aproximació successiva del subjecte cap a les situacions que li produeixen unes emocions i sensacions determinades (normalment negatives i desagradables, com és el cas de les fòbies). Utilitzant aquest apropament gradual (de menor intensitat a més) es pot aconseguir finalment eliminar aquestes respostes negatives davant de determinats estímuls.

PRÀCTICA:

El tutor ens va exposar 2 casos sobre unes fòbies determinades, i en grups de 3 persones varem haver de dissenyar 10 passos per aconseguir eliminar aquesta fòbia.
Nosaltres varem escollir el 2n cas: Es tracta d’una nena que li pica una abella. I a partir d’aquell moment quan veu una abella al pati es nega a baixar a l’hora d’esbarjo. Ho intenten solucionar els pares, els professors i les amigues. Però com més se li força pitjor és la seva reacció.

Passos:

1. Fer un dibuix d’una abella, copiar un dibuix agradable d’una abella, ...
2. Mirar un vídeo en què s’expliquin coses bones de les abelles.
3. Fer-la jugar amb joguines d’abelles, acompanyada de les seves amigues.
4. Donar-li mel sola o amb coses que li agradin, i explicar-li que la fan les abelles.
5. Amb un brunzidor que reprodueixi el so de les abelles, fem que la nena el vagi activant. Cada vegada que l’activi se la recompensa amb elogis, carícies, ...
6. Observar una abella (que no estigui viva) i explicar-li les parts.
7. A la nena se li explica la diferencia que hi ha entre abelles mascles i abelles femelles, fen que comprengui que les abelles mascle no piquen i que per tant no té que tenir por. Desprès fem que entri en una aula on hi hagi una abella mascle volant.
8. A través d'un vidre fem que observi amigues seves o familiars com estan en una habitació amb unes quantes abelles. I que s'adoni de que no hi ha cap problema.
9. Deixem que la nena entri a l'habitació que havia estat observant
10. Per últim deixem a la nena sola a l'habitació amb les abelles.


REFLEXIÓ PERSONAL:
Aquesta pràctica, crec que és molt útil, ja que n’existeixen moltes de fòbies i a més es donen en molts casos, i penso que la millor manera de perdre la por a qualsevol cosa és acostant-hi a poc a poc i seguint uns passos amb els que la persona afectada es senti segur i de mica en mica agafi més confiança i seguretat.
Però crec, que hi ha fòbies molt més “extremes” que penso que ha de ser molt més difícil eliminar-les, i suposo que s’hauria de fer d’alguna manera diferent o seguint un altre mètode.